Una passada.

http://www.xataka.com/otros/libro-electronico-todo-lo-que-necesitas-saber

Los clubes de lectura de las bibliotecas públicas reparten un cuaderno de notas de lectura entre sus miembros

Con el inicio del curso, los clubes de lectura de las bibliotecas públicas de Cataluña reparten entre sus miembros un cuaderno de lectura personal, "El bloc del club : mi diario de lectura"

, en el que los lectores pueden recoger las ideas, sentimientos, frases, dudas, etc. que les sugieren las lecturas que hacen. Este diario de lectura quiere favorecer la lectura reflexionada y facilitar la elaboración de opiniones, para uno mismo o para expresarlas en los clubes.

"El bloc del club : mi diario de lectura" tiene diversos apartados para incluir información sobre cada libro con opiniones y notas personales (datos sobre el autor, personajes, frases a destacar...), información sobre el club de lectura de la biblioteca y sus miembros, y también una agenda para recordar otros libros que se quiere leer.

Éste es el segundo año que las bibliotecas ofrecen este cuaderno y se prevé que durante septiembre y octubre de 2009 se distribuirán cerca de 11. 000 ejemplares entre los más de 450 clubes de lectura existentes en las bibliotecas públicas de Cataluña. Las personas interesadas en "El bloc del club : mi diario de lectura" pero que no son miembros de ningún club de lectura disponen de una versión descargable en http://biblioteques.gencat.cat

"El bloc del club : mi diario de lectura" es una iniciativa del la Subdirección General de Bibliotecas y forma parte del Plan de Fomento de la Lectura del Departamento de Cultura y Medios de Comunicación de la Generalitat de Catalunya.

Más información:

"El bloc del club : mi diario de lectura" [versión electrónica]

http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.9e9cae370ce8fa9d86a64e10b0c0e1a0/?vgnextoid=d9d39b9ec086d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&;vgnextchannel=d9d39b9ec086d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&;vgnextfmt=default&;contentid=0d56632

Los clubes de lectura de las bibliotecas públicas de Cataluña

http://cultura.gencat.cat/redir.asp?codipag=158

Aquí hi ha un article d’un columnista del suplement setmanal d’informàtica del País.

Situacions personals, burocràcia... atzar? .

S’admeten donatius de lectors agraïts.

 http://blogs.terrassa.cat/biblioteques/

Fantàstic per passar 181 bones estones, una per cada amb cada relat, més el pròleg, que sí és de P.A. 

I sobre COETZEE,

Els que vaig llegir són:

Hombre lento

L’edat de ferro

Una proposta per llegir per una tertúlia pot ser Desgràcia

+INFO

http://www.facebook.com/profile.php?id=1499583173&ref=name#/photo.php?pid=30073368&id=1499583173

http://www.elpais.com/corporativos/elpais/coleccionables/2003/clasicos2/paginas/40_musil.html

Si aglú té temps de catalogar la seva biblioteca, aquesta pot ser la seva eina...

Sóc un fan de

Library Thing.

Me la va descobrir l’amic Joan Roca ara fa dos anys quan ens va parlar de la web i la biblioteca 2.0. Crec que, pels bibliotecaris, usar LT és una manera fantàstica de descobrir les potencialitats (tecnològiques) de la web actual i (socials) que les persones sempre hem tingut. En vaig parlar en aquest blog el 13 de juliol i deia que tenia 28M de llibres catalogats i a la pàgina principal afirmen tenir-ne ja 30M i . Val la pena parlar-ne amb calma ara que, amb vacances, en tenim, de clama [veig que no sóc jo sol el que aprofita la calma de l’estiu per posar-se al dia a LT].

Què és LT? Jo diria que són tres coses: en primer lloc (i aquest és el motiu per entrar-hi) és una eina per catalogar amb facilitat els teus llibres, en segon una eina per jugar amb els llibres i per acabar un instrument per (si vols) relacionar-te amb gent a qui els agrada la lectura i els llibres.

[Hi ha bibliotecaris que se’n riuen d’això de catalogar la biblioteca, i jo crec que és un error. Les biblioteques són instruments de proporcionar informació (de forma mecànica, instrumental i efectiva) però també són o haurien de ser organitzacions que fomentin i facilitin la lectura com instrument aquesta per al benestar material i espiritual de les persones. Catalogar la pròpia biblioteca no es ni bo ni dolent, però, perquè no facilitar-ho a qui vol fer-ho? Perquè no hi hem pensant abans els bibliotecaris en això?]

Com ser-ne membre? Si voleu veure com funciona, us n’heu de fer membres. Fàcil! Fer la inscripció des de la pàgina principal i poder catalogar 200 llibres gratuïtament; per catalogar-ne més cal pagar o 10$ cada any o 25$ d’una sola vegada.

Com funciona LT?

• El primer de tot és entrar llibres. Si sou membres ho podeu fer de 3 maneres: copiant-los de catàlegs externs, idem de llibres ja entrats a LT per altres membres o fent-ho a ma si pels camins anteriors no heu trobat manera de copiar el vostre. LT dóna com a fonts de còpia per defecte Amazon i la Biblioteca del Congrés, però des de fa poc es poden copiar llibres del CCUC (anar a ‘tria de 690 altres fonts d’arreu del món’ i veureu els catàlegs disponibles). El normal és trobar el llibre que es vol entrar. Es clica i així s’incorpora a la teva biblioteca de LT.
• En segon lloc, editar el llibre o entrar les dades manualment. Si incorporeu dades de catàlegs de biblioteques us sorprendrà (a mi em va sorprendre) veure que ben posades queden totes (gràcies a aquesta llauna del format MARC). Hi podeu posar ‘tags’ propis, puntuar l’obra, fer anotacions privades...
• En tercer lloc i FONAMENTAL: associar la forma del teu autor amb altres formes variants i, sobretot, la manifestació de l’obra que tenim a les mans amb altres manifestacions de la mateixa obra. No hauria de semblar estrany als bibliotecaris això, es tracta d’aplicar de forma senzilla el concepte de les FRBR. Fer-ho ens permetrà que l’edició del llibre que tenim a les mans, que té un títol diferent en una altra llengua, s’agrupi amb els altres i a partir d’aquí tenir les dades introduïdes per altres persones i poder deixar que les nostres dades interactuïn amb les del conjunt. Agrupar llibres és intuïtiu però no fàcil. Heu d’anar a la pàgina d’autor de l’obra. Aquí podeu ajuntar diferents formes del mateix nom de l’autor. Per ajuntar diferents manifestacions de la mateixa obra, anar a ‘combina/separa obres’ dins l’apartat de llibres de l’autor. Clicar i buscar el vostre títol i el títol sota el qual s’agrupen les manifestacions de l’obra. És una mica lent (sobretot per autors prolífics), però val la pena.
  

Què més dóna LT? Les dades de LT es combinen i estableixen relacions i donen moltes coses, per exemple:

• Des del perfil de cada u: el núvol dels teus autors, membres amb els mateixos llibres que nosaltres, la possibilitat de seleccionar membres de LT que tenen biblioteques (a parer teu) interessants...
• La teva biblioteca, des d’on veure la vostra biblioteca des de diferents punts de vista, malgrat el programa d’accés té clares limitacions.
• Gestionar les vostres etiquetes (això, de moment, de les coses més fluixes de LT).
• Participar en grups de converses (n’hi ha molts!) [Converses vives ara mateix al grup de bibliotecaris: biblioteques amb el catàleg a LT, les coses que t’agraden menys de ser bibliotecari, coses estranyes que t’has trobat fent de bibliotecari...]
• Pàgina d’estadístiques amb els resultats de les múltiples combinacions que es poden fer amb les dades: els llibres més freqüents a LT, els 50 autors pitjor valorats a LT, els membres més recents...
• Eines: por posar LT al teu blog o canviar-te el nom d’usuari.
• A les pàgines de cada autor, els llibres que un hom té d’ell i quins membres de LT tenen a l’autor entre els seus favorits.
• A la pàgina de cada obra les cobertes associades, qui l’ha afegit a la seva biblioteca fa poc, les etiquetes que se li han associat...
• I moltes coses més que podeu descobrir vosaltres mateixos si us feu fans de LT i millor llavors si comuniqueu les descobertes
  

I, perquè no? LT podria ser el programa d’automatització per a biblioteques. Li ho vaig suggerir a una persona que treballa en un centre petit i que tenen una biblioteca més petita encara. Han estat mirant múltiples opcions i han fet molta feina per assegurar-se copiar llibres d’aquí. Bé, doncs, algunes biblioteques ho han fet.

* 4 imágenes cazadas durante la pausa veraniega

* 4 títulos para esas imágenes

* 4 libros a los que nos conectan esas imagenes.

* 4 personas a las que invitaremos a participar (preferiblemente si tienen blog- myspace-etc.) y que deberán indicar, cuando publiquen su meme, desde donde parte la idea : http://tertulianes.blogia.com. Si estos invitados no tienen un espacio propio para mostrar sus imágenes, siempre podrán añadirlas en comentarios de nuestro blog.

¿Por qué fallamos tanto en el amor? ¿Por qué tanta gente elige a la persona equivocada o se enfrasca en relaciones tan peligrosas como irracionales? ¿Por qué nos resignamos a relaciones dolorosas? Creemos que el amor es infalible y olvidamos algo elemental para la supervivencia amorosa: no todas las propuestas afectivas son convenientes para nuestro bienestar.
Este texto va dirigido a cualquier persona que quiera revisar su vida afectiva y hacer del amor una experiencia satisfactoria. No encontrarás aquí las mejores reglas para vivir con tal o cual estilo, más bien lograrás establecer espacios de reflexión para comprender mejor tu relación de pareja.

Insertamos el enlace a una conferencia del autor:

SESIÓN DOBLE:

"Amores altamente peligrosos" de Walter Riso

"La elegancia del erizo" de Muriel Barbery

Sylvia cumple dieciséis años el día en que comienza esta novela. Para celebrarlo organiza una falsa fiesta que sólo tiene un invitado. Horas después sufrirá un accidente que significará su entrada en la vida adulta. Su padre, Lorenzo, es un hombre separado que trata de superar el abandono de su mujer y el fracaso laboral. Ariel Burano es un joven jugador de fútbol que deja Buenos Aires para fichar por un equipo español. Con su superdotada pierna izquierda, será cuestión de tiempo que el estadio coree su nombre. Y tiempo es lo que no tiene el anciano Leandro, que vive en esa época donde casi todo se derrumba. Éstos son los cuatro personajes principales de Saber perder. Con las relaciones entre ellos se trenza un relato de supervivientes, de poderosa pegada narrativa y rico en matices. Una mirada capaz de extraer humor y emoción en cada curva del camino, pero que reivindica, por encimade todo, la maravillosa aventura de vivir. Ésta es la tercera novela de David Trueba tras su irrupción con Abierto toda la noche, a la que Der Spiegel definió como «una orgía de carcajadas», y Cuatro amigos, un libro que vive un idilio continuado con los lectores desde 1999.